convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim. Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del [...]

V. distreure.  [...]

Acció de distreure o de distreure's; l'efecte. La distracció d'una suma important. Tenir una distracció. Perdoneu la meva distracció. Ha estat una distracció. Allò que distreu l'atenció, que diverteix. Tenir necessitat de distraccions. Li heu de procurar [...]

Que sol distreure's, tenir distraccions. És un home molt distret, mai no es fixa en res. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret. [...]

Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures.  [...]

Fer una cisa (en una peça de vestir) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte. Aplicar l'impost de la cisa (a un producte). Distreure fraudulentament (part d'una quantitat).  [...]

Allunyar (una cosa, especialment un humor o un mal), d'una banda fent-la anar a una altra banda. Fer allunyar (l'enemic) del lloc de l'operació principal obligant-lo a defensar-se en un altre lloc. Distreure o entretenir agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la [...]

, (d'alguna cosa). Torbar l'ordre, la disciplina. Torbar la digestió. Distreure (algú) del que fa. Si em torbeu no podré acabar la feina. Entretenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida. [...]

Va trobar una manera d'enganyar el comprador. Què n'acabes d'enganyar-lo amb mentides? Mancar a la fidelitat. La teva parella t'ha enganyat. Eludir, distreure. Anaven xerrant per enganyar el temps. Fuma per enganyar la gana. Decebre 1. He estat enganyat en les meves esperances.  [...]